dissabte, 2 de febrer del 2008

MIKEL ERENTXUN


Molt bé, com que l'Olga reclama fotos de feina, aquí us n'envio una: va ser al febrer de l'any passat, en una visita que vaig fer a les instal·lacions de Cállate la boca, empresa donostiarra, que té botiga a la Rambla de Girona, per cert, i de la qual ell n'és accionista. Era per allà i m'hi vaig fer una foto. Així de simple.
L'ex de Ducan Dhu es reinventa per a començar una altra etapa de la seva vida i tal i tal.
Ho podeu llegir a l'edició d'avui de El Diario Vasco.
Agur!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

De tot en diuen treballar... ;)

Agur!

Anònim ha dit...

De tot en diuen treballar... ;)

Agur!

Anònim ha dit...

Hola, provant...provant...no estic segura que passi aquest missatge pero per provar que no quedi. Aprofito l'ocasio per donar les gracies a tu Fina T. i Pilarin per contactar-me, no us devia ser fàcil després de tants anys.

Un per molts anys a les que ja heu complert els 43 anyets,per aqui anirem passant totes...

A la foto, Fina, què guapa que estàs i que be que te conserves...

Unknown ha dit...

Hola Marta!!!! quina alegria!!!
Fina, deixa que la Roser digui el que vulgui de la feina...ella també ho passa bé treballant...
una abraçada a totes

beatrizgp ha dit...

Fina!! Cualquier día te vemos en la tele!! Me alegro de que lo pases tan bien en el trabajo y coincidas con gente tan interesante y divertida
Besos
Bea

Anònim ha dit...

Hola Fina, ja hem vist el blog, a la iaia i a l'avi els hi ha agradat molt. Una abraçada!

BENVINGUDES

Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.

Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.

Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.

GRÀCIES i ENDAVANT!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols

Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:

Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill

UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet


Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda

Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!

Beatriz García

M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!

Anònim