dissabte, 26 de gener del 2008

UNES FOTOS DE LA TEIA BASTONS



Hola, us envio dues fotos. Una (on estic acompanyada) és durant un viatge al desert de Líbia l'octubre del 2004. I, com que el desert em va agradar tant, hi vaig tornar l'abril de l'any passat, però aquesta vegada al sudest d'Algèria. Fins aviat.

dijous, 24 de gener del 2008

L'OLGA FENT KITESURF




Text que ens envia l'Olga:
Fotos de kitesurf a la punta de Playa del Inglés (Gran Canària) aquest setembre. Petons a totes.
Aquestes fotos són per donar-me broxa i per animar-vos a penjar detallets de la vostra vida k els disfrutarem totes. S/t les k esteu tant lluny ... Alemanya, Califòrnia...

dimarts, 22 de gener del 2008

ELS 43 DE LA ROSSI PIJOAN

Rossi, maca!
PER MOLTS ANYS!!!

Us passem l'enllaç del Restaurant Can Xiquet. Campllong. Girona per a què veieu on tenim feta la reserva. A veure si us agrada.

Estem a punt d'aconseguir que tota la classe estigui connectada.
Després d'això podem demanar un lloc de treball a la CIA, o a qualsevol departament de Periodisme d'Investigació de qualsevol mitjà de comunicació potent, res de mitges cerilles, us ho asseguro!!!

dilluns, 21 de gener del 2008

EXCURSIÓ A L'ARATZ


Us passo una foto del cim que vaig fer ahir a l'Aratz, una muntanya emblemàtica d'Àlava, perquè és una muga (paraula que en euskera vol dir frontera) amb Gipuzkoa. Al fons del tot s'hi veuen els Pirineus d'Osca, nevats. El que tenim al darrera és un mar de boira... que no se'n va anar en tot el dia: Navarra.

A veure si us agrada. És per allò de fer ambient per l'àlbum fotogràfic...

BENVINGUDES

Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.

Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.

Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.

GRÀCIES i ENDAVANT!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols

Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:

Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill

UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet


Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda

Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!

Beatriz García

M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!

Anònim