
dissabte, 2 de febrer del 2008
MIKEL ERENTXUN

BENVINGUDES
Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.
Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.
GRÀCIES i ENDAVANT!
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols
Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:
Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill
UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet
Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda
Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!
Beatriz García
M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!
Anònim
6 comentaris:
De tot en diuen treballar... ;)
Agur!
De tot en diuen treballar... ;)
Agur!
Hola, provant...provant...no estic segura que passi aquest missatge pero per provar que no quedi. Aprofito l'ocasio per donar les gracies a tu Fina T. i Pilarin per contactar-me, no us devia ser fàcil després de tants anys.
Un per molts anys a les que ja heu complert els 43 anyets,per aqui anirem passant totes...
A la foto, Fina, què guapa que estàs i que be que te conserves...
Hola Marta!!!! quina alegria!!!
Fina, deixa que la Roser digui el que vulgui de la feina...ella també ho passa bé treballant...
una abraçada a totes
Fina!! Cualquier día te vemos en la tele!! Me alegro de que lo pases tan bien en el trabajo y coincidas con gente tan interesante y divertida
Besos
Bea
Hola Fina, ja hem vist el blog, a la iaia i a l'avi els hi ha agradat molt. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada