divendres, 1 de febrer del 2008

LA ROSER AL JARDÍ DE CASA SEVA...


Mail de la Roser:

"Una altra foto. És del jardí de casa, que ja m'agradaria que fos meva, però estic de lloguer. Però, com la de la Fina B., hi ha un piló d'arbres fruiters. I sobretot una BBQ. La curiositat de la foto, de la qual me n'acabo d'adonar mentre en buscava una en què sortís una mica decent, és que, d'entre els qui hi sortim, som de 7 nacionalitats diferents.
Olga, m'has donat una idea. La propera foto que enviï serà des de la feina, val?
Gràcies, Fina".

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Roser!! i hola a totes les que aneu mirant i pensant... a veure quan us decidireu a enviar alguna foto: penseu que han passat 25 anys i ens hem de reconèixer sense gaires sobresalts... Això de que estem igual igual... Roser, molt guapa tan somrient!!!

beatrizgp ha dit...

Hola Roser
Et veig molt feliç i guapa
Endavant
Bea

BENVINGUDES

Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.

Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.

Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.

GRÀCIES i ENDAVANT!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols

Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:

Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill

UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet


Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda

Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!

Beatriz García

M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!

Anònim