Copio un mail que m'envia la Dolores Madueño:
"Primero de todo perdonad la tardanza en contestaros pero hemos tenido un pequeño problema informático con un troyano. No os imaginareis la ilusión que me hizo,después de tantos años,volver a tener noticias vuestras y ante todo daros las gracias ya que imagino no habrá sido nada fácil localizarme.
El día de mi cumpleaños es el próximo 9 de Febrero, ya queda bien poco.
Por las fotos ya veo que pasa el tiempo pero poco hemos cambiado, la que estaba loquita sigue loquica vease Olga y dicho con todo cariño.
En la lista de antiguas alumnas creo que, si os parece bien, podríamos incluir a Tuli y a Mª Dolors, me acuerdo muchas veces de ellas y sería bonito tenerlas presentes de alguna manera pero esto es solo una idea, lo que a todas os parezca bien estará.
Bueno ya me despido un beso muy fuerte a todas .
Maria Dolores Madueño"
Dolores,
la Dolors i la Tuli estan a la llista de la promoció des de fa dies.
I el teu aniversari també està ja penjat a la nostra agenda.
Gràcies, de totes maneres!!
dimarts, 29 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
BENVINGUDES
Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.
Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.
Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.
GRÀCIES i ENDAVANT!
Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.
Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.
GRÀCIES i ENDAVANT!
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES
Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols
Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:
Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill
UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet
Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols
Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:
Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill
UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet
Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda
Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!
Beatriz García
M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!
Anònim
7 comentaris:
Dolores, que ilusion!
Como te va por los Madriles??? Porque estas alli... no?
Espero verte en junio.
Vendras, no?
Hola a totes...
Fa temps que em vaig conectar i no se com ho vaig fer. No m'enrecordo. Aixo es una proba de la Fina B. Aviam si ara ho aconsegueixo
Hola Dolores!!!
Hola Fina B!!! ets tu l'anònim??? o hi ha algú més que fa servir aquesta identitat... que hauria d'estar prohibida, clar!
Fina, si la Roser em dóna permís t'enviaré fotos de quan la vaig anar a veure a Califòrnia...
També envio una forta abraçada a la M Àngels R. si és que ens espia... je, je... has de venir, eh?
Pues si, soc la Fina Burcet, pero es que no tinc ni idea com ho puc fer per no ser anonima. Ho he probat tot i no me'en sorto. Si demá tinc temps trucare a la Pilarin perque m'ho expliqui. De moment soc anonima. Pero jo no era la que volia veure les fotos de California, paro si me les envieu, aixi les veig. Ara ja se que li puc enviar fotos a la Fina T. perque les pengui aquí. Aixi veureu on visc. El poble es diu Biberach i esta al nord del llac Constanca. Si poseu el dit a sobre de Zurich i aneu fins a Alemanya el trobareu. Te 30.000 habitants. Les cases son de fusta i tot molt pintoresc. Ja fa 17 anys que hi soc i m'hi trobo be, molt be, si he de dir la veritat. Tinc una casa amb pomers, pruners i tomaqueres, dos nens (Anna i Jordi) un gat i un marit alemany (es clar, si no, no estaria a Alemanya). I soc profesora de espanyol i angles en un dels instituts del poble. I tinc moltes ganes de tornar a veure-us a totes
Fina Burcet
Hola Mª Dolores!!
Qué ilusión reencontrarte de nuevo
Cómo te va todo!es una suerte que podamos conectarnos todas de nuevo a propósito de los 25 años.
Hasta pronto
Un abrazo
Bea
Hola Fina
Esta casita que tienes con ciruelos, manzanos, de maderita y con una familia maravillosa es envidiable. Me alegro de que estés tan bien. Un abrazo
Bea
Ala , que animat esta aixo!!
Montse, permis per enviar lo que vulguis.
Fina, Ens enviaras alguna foto dels nens? va...
Per deixar de ser anonima, a les opcions "Esculliu una la identitat" tria "alies" i posa el teu nom. A veure...
Hola Bea!! Que es de tu vida? Me ha dicho un pajarito que estas de profe en un instituto. Bueno, de esto hace unos anyos.
ciao
Publica un comentari a l'entrada