dilluns, 28 de juliol del 2008

S'HA CASAT L'EVA COLOMER!!!

L'Eva es va casar el dia 25 de juliol.
L'enhorabona, Eva!!! Et desitgem que siguis molt feliç.
La Teia Bastons ens escriu:
"Com que el promès és deute, us envio un parell de fotos de l'Eva el dia del seu casament, del moment de l'entrega del ram per part dels seus padrins...
Ja veieu que estava espectacular i més feliç que unes pasqües...
Records a totes.
Teia"






I li hem demanat a la Teia una foto en què sortís amb la núvia i, dòcilment, ens l'ha enviada, molt bé.
Teia, maca, tu també estàs ESPECTACULAR!!!
a

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Eva estas molt maca, maquisima !!
Crec que totes ens hem quedat parades (al menys jo que soc una enanita) al veure el teu marit. Es jugador de basquet?
Us desitjo moltes felicitats i que sempre estigueu molt riallers. Un peto

Fina Burcet

5 de setembre del 2008, a les 21:34
Anònim ha dit...

Torno a ser la Fina Burcet. Ara he llegit que aqusts dos tan alts son els padrins, no el teu marit. Perdó. Pensave que era el padri i el teu marit. Sorry.

Fina

5 de setembre del 2008, a les 21:37
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
19 de novembre del 2009, a les 2:28

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

BENVINGUDES

Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.

Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.

Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.

GRÀCIES i ENDAVANT!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols

Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:

Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill

UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet

Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda

Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!

Beatriz García

M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!

Anònim