divendres, 9 de maig del 2008

ENS ESCRIU LA DOLORS LUCERO


Hola Fina. Abans de tot felicitar-te pel teu aniversari que és demà, oi?

Jo sí vindré al dinar, em fa gràcia veure la gent ja que gairebé no he vist ningú des que vam acabar COU.

T'envio també una foto de la meva família: el meu marit Jordi, en Marc de 13 anys, la Gemma de 10 i el petit Jordi de 3, arribat fa dos anys i mig del Kazahstan.

Crec que la Fina Burcet va demanar que la gent anés donant una mica d'informació per posar-nos al dia, ja que el dia del dinar no hi haurà temps. Doncs bé, pel que fa a mi treballo a l'àrea d'Informàtica de La Caixa a Barcelona, igual que el meu marit, i visc a Bellaterra amb el meu marit, els meus fills, un gos i un hamster.

Fins el dia 21!

Dolors Lucero
a

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fina, PER MOLTS ANYS!!!

Hola Dolors... Que be que envieu fotos. Es veritat, jo tampoc se de moltes de la classe, ni que vareu estudiar i m'encanta veure les families, saber el que feu...

Jo vaig venir a California fa nou anys. estic de professora de kindergarten a una escola publica. La majoria dels alunnes son mexicans, pero tambe hi ha vietnamites, filipins, xinos, cambodians... i algun america. A veure si envio alguna foto...

Bueno, ens veiem el 21.

10 de maig del 2008, a les 23:08
Anònim ha dit...

Fina, per molts, molts anys!!!ahir no vaig poder conectar-me però hi vaig pensar, que consti!!! Felicitats maca!!

M'ha fet molta il·lusió saber de tu Dolors, quant temps!!!! quína família més maca tens!! quínes ganes de veure't el 21! fins llavors! Teia G.

11 de maig del 2008, a les 18:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

BENVINGUDES

Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.

Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.

Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.

GRÀCIES i ENDAVANT!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols

Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:

Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill

UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet

Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda

Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!

Beatriz García

M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!

Anònim