Molt bé, maques, no hi ha res com marxar un dies per a què la gent es posi a funcionar... i ja hem trobat a la Cristina Mas!!!!! :-))
Bloggers que esteu connectades: si us sembla bé, quan aconseguiu trobar alguna de les 14 que ens falten, sisplau, feu per manera d'aconseguir el mail i, si us sembla bé i no teniu inconvenient, me'l podrieu passar, perquè els estic recollint tots.
Així, quan hàgim de comunicar alguna cosa, a part de posar-la al blog, enviarem també un mail, perquè ja veieu que hi ha gent que no es connecta. Per exemple: la Teia, la Maite, la Maria Manuel Rimbau, la Fina Prat, la Rossi... O es connecta pero no fa comentaris, que també pot ser... A vuere si us animeu!!!
Pilarín, em passes el mail de la Crsitina Mas? I el de la Marta Artigas tampoc no el tinc.
Olga, no, que us bombin, no. Això mai. Me n'he anat a fer un curs de recés a Lizaso, un poble de la Vall de la Ultzama, a Navarra. Per cert, aprofito per avisar, a qui no ho sàpiga, que visc a la Comunitat Foral des des juliol del 2004. Treballo a Pamplona i, des del mes de setembre d'enguany, visc en un poble que es diu Cizur Menor, per on hi passa el Camí de Santiago que ve de Roncesvalles.
Per cert, què us sembla si la gent diu on és?
Per exemple, que sapiguem: la Fina Burcet i la Maria Manuel Rimbau són a Alemanya; l'Àngels a Holanda, la Roser als EEUU, la Cristina Mas a Nicaragua, la Marta Artigas a França... O sigui que el dia 21 de juny allò semblarà ben bé una cimera de la ONU, maques.
Us agrada la idea? Doncs, som-hi!
Això, doncs, no badem: em passeu els mails que aneu aconseguint, sisplau?
Ah! I per molts anys a l'Imma Benito, que ahir va ser el seu sant!!!
(Una altra cosa que podríem fer és recollir els aniversaris, però una mica més endavant, d'acord?)
Una abraçada ben forta,
Fina Trèmols
diumenge, 9 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
BENVINGUDES
Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.
Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.
Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.
GRÀCIES i ENDAVANT!
Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.
Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.
GRÀCIES i ENDAVANT!
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES
Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols
Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:
Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill
UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet
Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols
Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:
Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill
UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet
Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda
Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!
Beatriz García
M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!
Anònim
2 comentaris:
Fina, dius que és possible conectar-se i no escriure... doncs si!!! dimarts passat vaig veure a la Maria (era a Girona) i està totalment al corrent, em va demanar que us donès records a totes...
Publica un comentari a l'entrada