dissabte, 1 de desembre del 2007

AVÍS

Seré fora fins el 10 de desembre. Ho dic per a què no us estranyi si noteu el blog "aturat"...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Per fi... soc un as. En fi, coses meves. Per cert Fina, ni pensar-ho de anar de vacances sense dir on vas. Amb tot el morro, _ seré fora fins el dia 10 i que us bombin, no? La "capo" no pot desapareixer així com així. Qué t'has mensat?
Pasa-ho b
Per la resta de bloggers... salutacions. la ideia de la Fina sembla que ha donat al clau. Espero q ens veiem. Pura vida!!

roser ha dit...

Hola Fina, Angels, Montse, Pilarin (veig que tens molts contactes), Olga i Fina Burcet.

Em fa molta il.lu llegir-vos despres de tants anys. Veig que s'anima una mica!!

Fina B. dius que agafaras l'avio per venir, on ets?

Quines ganes de veure a totes, no?

Bueno guapes, fins aviat.

Pilarin B. ha dit...

Hola a totes...
Nenes... es que em va fer molta ilu quan la Teia Goy m'ho va comentar que engegaven la Fina T i l'Olga aquesta trovada i vaig començar a fer una mica de policia... que si germans,les pàgines blanques de telefonica...
Roser , de tu i l'Angels encare de tan en tan arriba alguna noticia, però per exemple l'Olga... nena...què tal? ... i gairebé totes les altres, es que no en sabia res...amb la Fina B si que ens hem anat parlan.
Per cert la Cristina Mas, em va contestar, diu que estarà per aquestes festes per aquí, i tot i que ve per descansar, creu que tindrà molta feina però que si pot es posarà en contacte.
Una abraçada per totes !!!

Rossi ha dit...

nenes! això és massa!
em fa molta il.lusió rebre noticies vostres després de 25 anys! no us escrivia ja que a les alzines anem negades de feina fins al coll! ( fa dos anys m'hi vaig traslladar, abans treballava al st.George's School)

una abraçada ben forta i un petonas a totes!

BENVINGUDES

Aquest blog el vam crear com una plataforma per a retrobar-nos: d'algunes feia 25 anys que no en sabíem res.

Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.

Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.

GRÀCIES i ENDAVANT!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Dissabte vaig tenir la sort immensa d'anar a la celebració d'un 25è. aniversari i va ser molt emotiu, divertit i molt interessant. I és bonic de veure com tothom (la majoria) és igual (la mateixa cara) però millor, sense aquella tonteria de l'edat...
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols

Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:

Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill

UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet


Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda

Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!

Beatriz García

M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!

Anònim