diumenge, 25 de novembre del 2007
celebració dels 25 anys
Durant aquests dies, més d'un mes, hem fet una cerca de mails. Entre totes, n'hem recollit 17, però érem 30, la qual cosa vol dir que encara ens falta camí per a recórrer.
Volem fer una celebració el dissabte dia 21 de juny. No gens complicada, però sí que ens serveixi per a retrobar-nos. Amb algunes -amb força, diria- no ens hem tornat a veure, i la veritat és que fer 25 anys és un bon motiu per a trobar-nos de nou, no trobeu?
Se m'acut que un blog pot ser una bona eina per a què cadascú hi digui la seva. Hi podem penjar fotos, música, el que vulgueu. Això es un aparador fantàstic i em sembla que hem d'aprofitar les noves tecnologies al màxim!
Ara mateix us enviaré un mail per a fer-vos saber que hi ha aquest blog que l'obro jo, però que no és meu, sinó de totes. A veure si, entre totes, també, podem arribar a tota la classe. I anem posant fil a l'agulla, d'acord?
Doncs, per avui, res més.
Un abraçada ben forta.
Fina Trèmols
Per cert, avui la Fina Burcet en fa 42. Ho sabieu? Doncs, això. PER MOLTS ANYS, FINA!!!!!
BENVINGUDES
Aquesta eina s'ha convertit en un autèntic tauló d'anuncis on tothom hi diu la seva i hi penja fotos.
Molt bé: és e-xac-ta-ment el que volíem.
GRÀCIES i ENDAVANT!
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES
Revisitar el passat és reescriure's.
I dissabte ens vam reescriure, no trobeu?
Fina Trèmols
Recollim algunes felicitacions que ens han arribat:
Gràcies per la gran idea d'engegar la trobada, la veritat és que va anar molt bé i sembla que després de vint-i-cinc anys, continuem igual, amb una mica més d'història, però rialleres com sempre. El millor de tot seria que aquesta trobada fos las primera de moltes. Una abraçada,
Pilarín Bofill
UN MILIÓ DE GRÀCIES
Moltíssimes gràcies per haver organitzat la trobada.
Em va fer molt feliç tornar a veure-les a totes i saber que, encara que algunes ho han passat malament i han sofert tragèdies, se n'han sortit i estan contentes amb la seva vida i amb la seva feina. Em vaig quedar tranquil·la.
I només els tres primers segons van ser per a mi estranys; després els moviments de les mans, la forma de mirar, de moure el cap, les veus i les expressions de les cares varen tornar a ser les mateixes, com si res no hagués canviat, com si no hagués passat el temps. Jo m'hagués quedat en aquella plaça de Cassà tota la nit, recordant i rient. Per tot això, moltíssimes gràcies, de tot cor. De veritat.
Fina Burcet
Fina, moltes gràcies; la foto boníssima!!
La Roser ja m'ha parlat de la missa i el dinar; que maco, no? Impressionant el que s'ha aconseguit.
Una abraçada,
Àngels Sauleda
Hola de nuevo. Primero Gracias Fina por movilizarnos a todas. Qué hariamos sin una agitadora como tú. La celebración de los 25 años fue una maravilla y eso que me perdí momentos que me imagino preciosos. Me supo a poco, hubiera seguido un día más, una semana, un mes... no sé mucho más estando con todas. Espero que este encuentro nos sirva para reforzar ese mágico vínculo que estableció el colegio y nos permita mantenernos unidas compartiendo dichas y desdichas, etc. Os tengo que dejar, seguiremos. Visca esclat 83!
Beatriz García
M'ha quedat un record preciós de la trobada del dissabte. Totes som "les de sempre". Al cap de poca estona d'estar plegades semblava que el temps no hagués passat... només -quasi res- ens hem enriquit amb l'experiència de multitud de situacions que cadascuna ha viscut en particular i que, posades en comú en un ambient d'amistat, són també enriquiment per a les altres. Una abraçada ben forta a totes i espero que la propera ocasió no tardi altres 25 anys i que poguem ser-hi totes, totes, totes!!! Vam trobar a faltar a totes les que, per un motiu o altre, no vàreu poder-hi ser!!!
Anònim
1 comentari:
Fina,
quina bona idea!!!
Permolts anys a la Fina B, companyera de pis en el meu any de Barcelona
una abracada a totes ded'Holanda
fins aviat a totes
angels
Publica un comentari a l'entrada